Havíem pintat i xerrat de s'àvia quaresma. Ja li havíem amagat un peu i tot,... però avui ha vingut a l'escola i l'hem vista!!! Sí, sí.
A l'escola hem tingut un grupet de voluntaris de 5 anys que ens han fet una adaptacio d'una rondalla mallorquina, creim que n'Assumpta també i era, o no? L'enhorabona a tots els que han actuat, na Susanna, na Clàudia, na Martina i en Jordi.
La història és més o menys aquesta:
A un poble, gran i petit, lleig i
bonic, fred com el gel i calent com un pessic,
sempre
estaven de festa, i menjaven i bevien sense aturall. Sobre tot en
Carnestoltes,
el rei de sa festa, un home gras i poca vergonya, amic de sa festa.
Però no a
tothom li agradava es xivarri. A sa Jaia Corema, una dona llarga
i seca com
es pal d'una granera, antipàtica, mal sofrida, vestida com un corb, i
que era
vella, arrugada i remuga, no li feia gens de gràcia, i trobava una tudada
que sa gent
menjàs i begués sense mesura. Per això sa Jaia no podia sofrir el rei Carnestoltes.
Un dia en
Carnestoltes decidí anar a veure sa Jaia Corema i convidar-la a sa
festa. Però
l'única cosa que aconseguí fou empipar a sa Jaia que deia: 'reis, reis, que
es
temps de ses vaques magres no pot tardar...'
El rei
Carnestoltes continuava menjant i menjant, fins que un dia de tant
que s'atipà
va fer un pet com un tro, i va desaparèixer.
Des d'aquest
moment sa Jaia va fer que tothom menjàs amb mesura i que
s'acabessin
ses festes. Però es nins encara empipaven a sa Jaia, i ella els arruixava amb
sa granera.
Això ho va
veure el mag Xiuxiu vermell com un caliu, i la va embruixar fent-li
sortir 5
cames més fins que estimés es nins i nines. Sa Jaia hi va consentir, i
el mag Xiuxiu
la desembruixà fent-li perdre una cama per cada setmana que fes bondat.
Però quan
tornà a tenir només dues cames, arruixà una altra vegada es nins i
nines, i el
mag Xiuxiu va fer que es quedàs sense cames, per no haver-se’n fet amiga.
I conte
contat, conte acabat. I si no és mentida serà veritat...
Adaptació menorquina de la rondalla
mallorquina:“Sa Jaia Corema”
Quina gràcia veure-ho des de l'altre cantó...
ResponEliminaVa ser divertit i cal dir que teníen un públic molt entregat...
El públic estava ben entretingut en la posada en escena, sou uns bons comediants!
Elimina