Hi ha dies que són especials. Durant el curs feim algunes aturades o talls, un parèntesi per retornar a emprendre el curs amb més força. Ja fa uns anys que tenim la costum d'acabar el segon trimestre amb un berenar col·lectiu, sortim al pati i menjam xocolata i ensaimada.
Som tots els fillets i filletes i mestres. Però quants?
Aquí ens vam trobar amb una situació que ens va dur a pensar amb nombres grossos, molt grossos. Vam fer hipòtesis, vam jugar a pensar quants podríem ser. I entre tots i totes vam omplir la pissarra de nombres.
Si ho mirem bé, qualcú no s'hi va fer gaire enfora, no?
Però el que us deia... No us sembla que hi ha moments en que menjar alguna coseta dolça, xocolata, per exemple ens pot ajudar a sentir-nos millor... o cerquem una excusa per menjar-lo?Na Carol em va deixar aquest conte i... que us he de dir, el vaig trobar "deliciós".
Aquesta és la crònica que he trobat ...
"Una dulce lectura para los paladares más golosos.
Un homenaje al alimento de los dioses, contado e lustrado con mucho gusto."
"Me gusta el chocolate: ¡mucho, muchísimo!Me gusta olerlo, mirarlo, tocarlo: ¡pero sobretodo comerlo!
El chocolate siempre sienta bien, siempre es bueno, siempre es diferente: ¡nunca pararía!
Sí, de acuerdo: ¿pero mamá qué dice?"
El que vam menjar a l'escola també sembla boníssim, sinó mireu amb quin gust el vam menjar.
